ARTICULOS

Bullying- Assetjament escolar-

Bullying és un terme anglès que fa referència a l’assetjament escolar. L’assetjament escolar és qualsevol maltracte psicològic, verbal o físic produït entre els escolars de forma reiterada. És una forma de violència en la que predomina la violència emocional. Aquests actes agressius són habituals que es produeixin entre nens i nenes en procés d’entrada a l’adolescència.

“Ser el millor” a qualsevol preu és una ideologia que ha estat acceptada socialment per amagar les relacions de poder i establir rols segurs de convivència.

S’ha de tenir en compte que no hi ha regles escrites que determinin el caràcter d’una persona però sí que és fonamental la figura dels pares, ja que un individu defineix part de la seva personalitat els sis primers anys de vida, i en aquesta etapa, haurà de ser recolçat per tal d’assegurar-se certa estabilitat. Per exemple, la sobreprotecció excessiva per part dels pares i que es transmet de manera inconcient, moltes vegades no permet que el subjecte pugui assolir els seus objectius confiant en els seus esforços.

¿Com es produeix l’assetjament escolar?

Hem de tenir en compte que un nadó arriba al món indefens i sense cap noció del que està bé o malament, no sap valdre’s per sí mateix i tot el que va fent seu, el que va incorporant és el que els pares o cuidadors li proporcionen. No distingeix entre l’amor i l’odi i passa de la tendresa a l’agressió en qüestions de segons. El nen/a a mesura que va creixent ha de renunciar a moltes coses que li donaven plaer. Ha d’aprendre a compartir les joguines amb els germans, a dirigir-se als adults amb respecte, a rentar-se les mans abans de dinar, a fer els deures, a comportar-se correctament als llocs... Ha d’acceptar moltes normes que en un primer moment no entén, a canvi de conservar l’amor dels seus pares. És a dir, si no fa els deures els pares s’enfaden i això el nen/a ho viu com una maldat. L’agressivitat forma part del ser humà i haurà de poder gestionar-la de la millor manera possible per poder viure amb d’altres. Tots estem acostumats a petites agressions del nostre entorn: males contestacions al treball, gelosia dels companys, la mala cara d’una botiguera que ens atén a l’anar a comprar...

És necessari fer una distinció entre violència i agressivitat. En el cas del bullying, més enllà de les manifestacions violentes (pegar), les més habituals són les agressives (impedir l’accés a l’àmbit social de la persona agredida). La violència va al cos, l’agressivitat va a les relacions socials.

S’ha descrit vuit modalitats d’assetjament escolar: Bloqueig social, fustigació, manipulació, coaccions, exclusió social, intimidació, agressions, amenaces.

El Bloqueig social és la que té més incidència i agrupa accions d’assetjament escolar que cerquen bloquejar socialment a la víctima. Totes elles cerquen l’aïllament social i la seva marginació imposada per aquestes conductes de bloqueig.

Són exemples, les prohibicions de participar en grup, de comunicació amb d’altres o que ningú parli o es relacioni amb l’afecta’t. Aquesta conducta presenta al nen/a socialment com algú dèbil, indefens, indigne...

L’assetjament escolar sempre ha existit. ¿Però quines raons socials tenen a veure amb aquests fets actualment.?

La violència es situa en el declivi de la imatge social del professor. Així trobem molts casos on el professor queda desautoritzat del seu rol davant els pares i els alumnes. Té més pes el criteri de l’alumne que no pas el del professor.

Una de les altres raons socials és l’ increment de suports digitals (Internet, mòbils...) on apareixen imatges de violència i agressions juntament amb la proliferació de “reality shows” televisius on abunden actes i conductes agressives i violentes.

També trobem que en l’etapa de l’adolescència un cerca la seva identitat sexual i els referents femenins i masculins vénen marcats pels estils de vida, de roba... i no per una elaboració psíquica d’aquests referents. Un ha de ser com els demés: “normal”. Els subjectes comparteixen un imaginari social (vestimenta, amics, pentinat...) del qual queden exclosos, separats, els estranys que no segueixen determinats cànons.

El pànic de veure’s exclòs d’un espai compartit (xat, colla, cercle del pati...) i dels beneficis identitaris que comporta, fa que el subjecte s’anticipi a la seva definició per temor a ser exclòs. Per això el bullying comporta un ternari format per agressors, la víctima i un grup d’espectadors. El seu desig és clar: callar, aplaudir per no convertir-se en víctimes.

¿Com afrontar aquests casos?

Els pares i els educadors han de poder produir un espai de diàleg on el nen/a pugui exposar el seu drama sense sentir que,una vegada més, com a l’escola, està en una posició indefensa i davant una figura de poder. No hem d’oblidar que per tal que pugui créixer un adolescent necessita rebel•lar-se contra els pares i per tant no l’hem de tractar com un nen/a sinó com un adult en una complexa situació, no tractar-lo com una víctima sinó donar-li recursos per responsabilitzar-se i canviar de posició.

L’escenari on es juga l’assetjament va més enllà de la voluntat, per aquest motiu, per ser inaccessible, és necessari demanar ajuda a un professional que possibiliti les eines necessàries tant a l’adolescent com als pares.

A través d’un tractament psicoanalític és possible abordar la violència i agressivitat, que es presenta en aquests casos, com una trama complexa on no hi ha un únic factor desencadenant sinó que influeixen varies variables de índole social, cultura, educativa, familiar i personal.

La teràpia li possibilita a l’adolescent un espai on al no estar davant una figura de poder va podent desplegar el seu drama i obrint noves connexions, noves preguntes, noves maneres i possibilitats de posicionar-se davant la seva pròpia realitat.

Eva Font

Psicoanalista

Artículos anteriores